*Sinopsis: El poemari que teniu a les mans és un tractat d'amor minimalista. Un centenar de poemes breus nascuts de la lectura atenta, posats a reposar entre cor i estómac, i tornats al paper per ser llegits. Quan l'amor esdevé llibre i el cos pot ser llegit, el lector no pot fer altra cosa que buscar un lloc còmode, un espai íntim, i iniciar la lectura duna obra suggeridora i despullada.
Estic molt contenta de dir-vos que he pogut parlar amb l'autor i m'ha aclarit un parell de dubtes que tenia. És la primera vegada que m'involucro més del compte i faig un petit qüestionari. Tenia moltes ganes de fer preguntes però sincerament, no volia fer-ne més del compte. Tot i així, creo que triat unes preguntes força adequades de cares a la que espero que sigui la vostra propera lectura si no heu llegit el poemari. Pels demés, també podeu repetir amb informació adicional o simplement gaudir d'aquest petit regal.
*Us deixo a continuació les dos preguntes que he plasmat a l'autor.
-Judith JD: Per què els teus poemes no comencen amb majúscula i tampoc hi ha títols als diferents escrits?
-Albert Carol Bruguera: Volia fer un recull que es pogués llegir com a poema unitari. Els títols i les parts fragmentaven i no ho volia. Les minúscules també juguen aquest paper i son homenatge a Francesc Garriga i altres poetes que també ho fan. Sense majúscules no hi ha paraules que resalten sobre les altres.
-JJD: Què és el millor i el pitjor d'haver publicat?
-ACB: Tinc la sort que va ser l'editora qui, després de llegir poemes que penjava a la xarxa, em va proposar el repte de construir un poemari. Hi vaig treballar un any i tot aquest treball de creació és el millor.
Conec el món editorial, he divuit llibreter i ara bibliotecari. Sé perfectament com funciona i les seves nombroses misèries. 35.000 llibres publicats en català cada any fan impossible la visibilitat de tot allò que es publica. Quan publiques, fet que em suposava un gran respecte, has de ser conscient de a qui arribaràs i com. Les petites editorials juguen amb la proximitat i van fent el que poden.
No tinc res que en digui "pitjor". M'ho he pres tot com un regal. I tot el que ha vingut, com ara que tu em preguntis, em sembla meravellós. Que et llegeixin també és el millor!
Crec que per publicar és indispensable tenir una editorial al costat que t'orienti i aconselli, a més d'algunes lectores de confiança. Per publicar alguna cosa decent cal estar ben acompanyat
***
-Fins aquí aquesta petita entrevista que he volgut compartir amb vosaltres. Crec que era necessari; és necessari. El fet de ser precís en els més petits detalls i col·laborar al cent per cent en crear un contingut digne de ser escollit com a punt de lectura, és el que s'ha de fer. Un plaer haver pogut tenir aquesta classe de feedback tant positiu i passar una bona estona amb aquesta petita passió que tinc.
Fins aviat.
