PERDONA SI ET DIC AMOR - Federico Moccia

Benvinguts;

*Sinopsis del llibre: La Nikki i l'Alessandro xoquen en una travessia del Vialle della Moschea, en ple centre de Roma. La Nikki ha de deixar la seva moto lligada en un pal i l'Alessandro l'acompanya a l'institut amb el cotxe. Ell es compromet a fer-li de xofer i a dur-la a tot arreu mentre ella tingui la moto al mecànic. D'aquesta relació accidentada, en neix una amistat ben especial, però la Nikki i l'Alessandro es porten vint anys i tenen vides molt diferents. Ella està a punt d'acabar el batxillerat, ha tallat amb el seu nòvio i viu el present a flor de pell, amb optimisme i entusiasme. L'Alessandro, en canvi, és un creatiu publicitari amb una gran trajectòria, però que es troba sol i desenganyat de l'amor després que la seva companya l'hagi plantat justament quan ell s'hi volia casar.De resultes del xoc entre l'Alessandro i la Nikki, assistim als vaivens d'una relació insòlita, plena d'humor i tendresa, que els amics de l'un i de l'altra veuen a vegades amb desconfiança, a vegades també amb una gran enveja.

*Opinió del llibre: Directe a la trama. Té una forma poètica de definir els conceptes, explicar la història i deixar-te portar per les aventures dels protagonistes. Els esdeveniments dels personatges principals i secundaris han sigut tots practicament igual de bons. Té un aire còmic, sense passar-se. Més de sis-centes pàgines ben aprofitades. Ara mateix, amb ganes de llegir la segona i última part.
8.5/10

*Comentaris amb SPOILERS: M'ha semblat completament fora de lloc que l'Alessandro cremés la carpeta vermella que havia d'entregar a l'Enrico. Era força evident que el contingut seria d'una importància necessària i totalment reveladora. Tot i així, no esperaba que un dels seus millors amics formés part d'aquest "salt". Trama secundària preferida. Gairebé igual o més d'emoció que la principal.
Precipitadament, l'Alessandro torna amb l'Elena. Crec que és l'única part de la novel·la que no he acabat d'encaixar ja que succeeix massa "sense sentit". Per no parlar del final confús sobre el que posa a la carta que ell li escriu a la Nikki, i què es prometen a l'última conversació del llibre. Incògnita total.

Fins aviat.

HARRY POTTER I EL CALZE DE FOC (4) - J. K. Rowling

Benvinguts,

*Sinopsis del llibre de grup62.cat: Després de passar l'estiu a casa dels seus tiets i d'assistir amb els seus amics, el Ron i l'Hermione, a la final del Mundial de Quidditch, el Harry torna a l'Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts per fer-hi el quart curs. Abans, però, han succeït alguns fets estranys, com l'aparició de la marca de les forces del mal després de la final del Mundial i, sobretot, el fet que al Harry li torna a fer mal la cicatriu que té al front en forma de llamp, cosa que només li passa quan Vldemort és a prop.

*Opinió del llibre: Altre cop ha mantingut la intriga constant i una bona trama. També podem llegir la gran quantitat de coses que canvien entre el llibre i la pel·lícula, la qual cosa m'entristeix una mica, sobretot pel bon tancament emotiu del llibre. Descobrim una bona trama que probablement (quan llegeixi els pròxims llibres ho acabaré de confirmar) hauria donat molt bon joc visualment parlant.

(SPOILERS) El llibre comença al carrer Privet i acte seguit, a casa els Weasley que el van a recollir a casa dels tiets del Potter. Si no recordo malament, el principi de la pel·lícula és molt diferent. Per una part, agraeixo el fet de no veure'ls a cada primera escena de totes les entregues, però per altre, m'hauria agradat veure la divertida escena d'entrada dels Weasley a casa els Dursley.

El tema de les xapes que es fan per dividir els aspirants del torneig dels tres bruixots, ha estat una mica inacabat i sense massa aportació. Entenc que el detall ha de ser precís sabent que el llibre conté 696 pàgines, tot i així, per al meu gust s'ho podrien haver estalviat.

Vull comentar també varies coses més que succeeixen al llibre i no a la pel·lícula, com ara, la implicació de l'Hermione en la causa dels elfs domèstics. M'ha agradat veure què passava i com passava. Sabem perfectament que es tracta d'una ficció, tot i així hi ha escenes molt semblants a la realitat. Trobar el Dobby treballant a la cuina de Hogwarts i amb un petit sou ha sigut una grata sorpresa. És l'elf qui ajuda al Potter en la segona prova del torneig dels tres buixots quan a la pel·lícula es el Neville.

En unes línies anteriors, us comentava l'emoció final del llibre. Crec que la finalitat del torneig dels tres buixots ha estat molt més ben aprofitada al llibre. El guanyador, consegueix un premi de mil galeons. El Harry, no vol acceptar els diners, i és totalment comprensible després de la pèrdua del Cedric. Així que sense que ningú ho sàpiga, regala els mil galeons al Fred i al George Weasley perquè els facin servir en el seu futur negoci de crear objectes de broma.


Fins aviat.

EL IMPERIO DEL SUEÑO - Laura Tárraga

Bienvenidos,

*Sinopsis y fotografía del libro sacada del blog http://www.lavieconrose.com/: Hace miles de años que la humanidad ha perdido la capacidad de soñar. En su lugar, ha averiguado cómo extraer los sueños de los pocos que aún consiguen hacerlo para venderlos al mejor postor o prefabricar cápsulas a un precio más asequible. Y en el principado de Zephanis se concentra una de las mayores redes de tráfico de sueños del mundo.

Shoana es una ladrona con un pasado sombrío y un presente miserable en la zona baja de la ciudad; Leiza, una célebre soñadora con un porvenir brillante y una vida llena de comodidades. Los caminos de ambas se entrelazarán cuando, una mañana, Leiza descubra que su peor pesadilla se ha hecho real: ha dejado de soñar a tan solo unos días del acontecimiento más importante del año: la competición de El Imperio del Sueño.

*Opinión: Personalmente, muy bueno. Intriga constante. Incluso, cuando parece que queda poco y que no hay nada más por añadir, te sorprende. Una cantidad extensa de personajes. Se profundiza solo en los dos personajes femeninos protagonistas y en cuanto a los demás, todo muy por encima. Quizás le falta un poco más de interacción, pero la trama en sí ha sido buena. No esperaba que se le diera un papel tan importante a ciertos aspectos, un grito liberal con fuerza que no te deja indiferente. Rápido y con una ficción muy realista.
Visualmente, la portada de diez. Me ha gustado que hubiera ilustraciones de ambas protagonistas, pero hubiera preferido que estuvieran al principio del libro y no al final.
Por poner alguna pega, los nombres de los personajes. Me han resultado un tanto extraños ya que no estamos muy habituados a escucharlos.
9/10

Hasta pronto.