martes, 15 de septiembre de 2020

HARRY POTTER I L'ORDRE DEL FÈNIX (5) - J. K. Rowling

Benvinguts!

*Sinopsis del llibre: En Harry Potter és a punt de començar el cinqué curs a l'Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts. Com cada any, té moltes ganes de reprendre les classes per tornar a trobarse amb en Ron i l'Hermione. A més a més, aquesta vegada en harry està més impacient qeu mai, perquè els seus amics no li han dit ni ase ni bèstia en tot l'estiu. Però, uns dies abans d'agafar el tren cap a Hogwarts, en Harry es veu obligat a practicar un encateri prohibit per defensar-se d'uns dementors que l'ataquen al mig del carrer. La seva infracció és castigada de manera contundent. Abans de començar el curs, rep una carta del Ministeri de la Mágia en què se li notifica que ha estat expulsat de l'escola de Hogwars.

*Opinió del llibre sense spoilers: Cinquè llibre acabat. Potser és pel fet d'haver vist les pel·lícules, però cada vegada em costa més arribar al final. És cert que als llibres hi busques detall, profunditzar amb trames i personatges i trobar escenes que no s'inclouen a les pel·lícules per falta de temps, però crec que han volgut especificar-ho tot tant, que s'acaba fent fins i tot pesat.
D'altre banda sí que és interessant llegir coses que no havien explicat, encara que a estones lluita per destacar i no acabo de saber si ho aconsegueix.

*Puntuació del llibre: 7/10 (Tens abaix una segona crítica més detallada i amb spoilers)


*Opinió del llibre amb spoilers: S'aconsegueix profunditzar de manera astronòmica en la casa del Sírius i no tant amb l'hipògrif que va criar el Hagrid.

També me n'he adonat de que el Dobby apareix molt més als llibres que a les pel·lícules. A la lectura té el protagonisme que es mereix i veus com mai deixa de fer costat al Potter. Tot i així, l'anterior llibre tenia molt més presencial la trama dels elfs. Agraeixo que s'hagi baixat la intensitat.

Si a les pel·lícules és horrorosa la trama de la professora Umbridge, al llibre continua sent d'un nivell superior. Un personatge odios, sense ànima, malèfic. Tot i així, torno a repetir que té un final massa poc treballat. Una derrota massa fàcil per a una figura tan dura.

Pensava que era cosa de la pel·lícula que la relació entre el Potter i la Xo anés a velocitat de la llum, però pel que he llegit, tampoc em sorprenc. Així mateix com l'Exèrcit del Dumbledore. No aconsegueixen profunditzar massa i fent que sigui interessant a la vegada.

L'univers del Harry escaseja de trames romàntiques, tot i així dona un gran protagonisme als sentiments que té cada personatge.

El tema dels gegants entre el Hagrid i Madame Maxime s'hauria pogut suprimir perfectament, o si més no, resumir-ho. És una altre història sense fi. Per no parlar del Grep, el gegant germanastre del Hagrid o els exàmens finals dels alumnes a l'escola. Crec que a vegades volen posar masses novetats alhora per destacar i sorprendre gratament al lector, i l'única cosa que aconsegueixen és que s'enredi la trama i es perdi l'emoció.

S'emporta el moment preferit del llibre, la escena del Harry i els seus amics a la visita a l'hospital per veure com està el pare del Ron Weasley després de l'atac que rep. La trobada amb el professor Decors ha sigut fins i tot divertida. La sorpresa me l'he emportat amb la bona descripció de l'escena quan el Harry, el Ron i l'Hermione troben el Neville a l'hospital visitant a la seva àvia i als seus pares. Així també com la profundització del final del llibre, quan el Dumbledore li explica la profecia massa detingudament amb un anàlisis complert sobre la seva vida i comparant-la amb la del Neville.

Al menys, al llibre si que me n'he enterat quan han matat el Black, a la pel·lícula no me'n vaig ni adonar tot i que va ser més emocionant i impactant.

Un cop acabat, em queda una única pregunta: ¿la senyora Weasley sap al final que el Harry va donar diners al Fred i al George per obrir la botiga? Potser ho esbrino més endavant.

Fins aviat.

Harry Potter': Nueva película muestra cómo Bellatrix asesina a los ...

martes, 1 de septiembre de 2020

LA PRINCESA DE CLÈVES - Madame De La Fayette

¡Bienvenidos!

*Sinopsis del libro: Publicada en 1678, La princesa de Clèves tuvo un éxito inmediato y produjo una sonada controversia. Ambientada en los últimos tiempos del reinado de Enrique II de Francia, la novela, considerada la precursora de la narrativa psicológica, cuenta el secreto amor que la noble y galante Madame de Clèves, casada con un fiel y leal caballero, siente por el duque de Nemours, uno de los hombres más atractivos de la corte. Advertida por su madre de la fatalidad de esa pasión, Madame de Clèves oculta sus sentimientos a todo el mundo hasta que al final se confiesa ante su marido, un acto que desata trágicas consecuencias. Definida como la primera novela moderna de la literatura francesa, La princesa de Clèves constituye un profundo análisis de las pasiones humanas y una turbadora indagación en torno a la inseparabilidad del amor y la angustia.

*Opinión del libro: El transcurro de la historia, lenta. Aunque tratándose de una novela histórica, tampoco tengáis demasiado en cuenta mi punto de opinión ya que no me apasiona este género. La trama ha estado bien, reveladora, arriesgada, incluso oportuna. Sin embargo, el final deja mucho que desear, o quizás esperaba más.

*Puntuación del libro: 5/10

Hasta pronto.