LA CANTANT DE FADO - Jordi Campoy Boada

 Benvinguts!

*Sinopsis del llibre via laie.es: El Guillem és pianista de jazz i un compositor de renom que pateix la síndrome de l'impostor. Arran d'un fet del passat que no pot superar, es troba immers en una sequera creativa que el preocupa en excés. Empès pels consells del seu mànager, se'n va a Lisboa una temporada per compondre un nou àlbum i posar una mica de llum a la seva vida. Allà coneix la Rita, una cantant de fado de qui ha vist una actuació en un restaurant de l'Alfama. El Guillem queda colpit per la seva veu i tracta de seguir-li la pista. Gràcies a unes fotografies descobertes a l'estudi d'un pintor que ha conegut i a un quadre misteriós que pertanyia al seu pare, el Guillem reconstrueix uns fets del passat en què la Rita té un paper essencial. Secrets, misteris i un amor per resoldre. Amb la música com a rerefons i Lisboa com un personatge més de la història, La cantant de fado és una novel·la que demostra que no és valent qui no té por sinó qui sap conquerir-la.

*Post comentant "La noia del violoncel":    https://leoycomento2019.blogspot.com/2020/01/la-noia-del-violoncel-jordi-campoy.html?m=1

*Opinió del llibre sense spoilers: Després de "La noia del violoncel", ho ha tornat a petar. Fregant l'excel·lent. 

Tot comença senzillament perfecte i de cop i volta, et dones de cares contra la paret. El canvi és tan brusc com inesperat i et manté enganxat fins al final. La trama romàntica casa perfectament amb aquest misteri passat. El salt al buit cap a l'ambient policíac dona una novetat positiva. 

És un llibre pausat, per anar digerint lentament. Té un argument extens, precís i triat de manera que encaixi en la vida dels personatges i en la nostra. Una narració molt acertada des del meu punt de vista. La vena artística està present a cada frase. Fragments com aquest formen part de la novel·la: "On estava millor? A hores d'ara i en aquelles circumstàncies, sincerament, enlloc. Volia fugir de tot i de tot arreu. I de tothom. El món s'havia convertit en un territori enemic. Però en realitat, el que volia era fugir d'ell mateix." I amb això, crec que us deixo amb una petita intriga, un desig que potser acaba de despertar per llegir aquest llibre. Carrega un pes real, proper i amb una potència destacable important. Sap jugar a altes dimensions amb un contingut captiu i apte per a un munt de creacions a partir d'aquesta mateixa base. Una aposta arriscada plena de sentiments per al lector furtiu, però tan de veritat que disfrutar-la és un regal. 

*Opinió del llibre amb spoilers:
Personalment, la trama menys favorable ha sigut la de la veïna, la Celeste. És cert que tots els personatges són essencials a la vida del Guillem per poder executar tots aquests moviments, però se m'ha allargat massa aquell primer xoc del protagonista en arribar a Lisboa. 

La Rita i el Guillem. El Guillem i la Rita. Màgic. El millor, la trama per excel·lència, un amor a primera vista que t'hipnotitza i et roba els sentits. Una mà on poder-te agafar. Senzillament, un conte d'aquests de Disney amb final feliç. I tant feliç, un final com cal, una esperança entre la monotonia i la solitud. Una evolució mesurada. 

El passat de la Rita encara em té descol·locada. Un imprevist horrorós. Encara al·lucino. La naturalitat del text ha sigut clau. Una emoció darrere l'altre, com si això fossin els autos de xoc... 

*Puntuació del llibre: 8.5/10

Si teniu alguna recomanació literària, recordeu deixar-la als comentaris. Fins aviat.