El calentament global ja és aquí.
Hem destruït, tant com conquerit.
Ni tan sols tenim miraments,
hem acabat amb gran part del present.
A nosaltres ningú ens para quan de veritat volem rugir,
¿per què no deixem que la naturalesa segueixi el seu camí?
¿per què no deixem que la naturalesa segueixi el seu camí?
El planeta vol ser lliure
i com nosaltres, vol viure.
Somiar amb l'arc de Sant Marí
i veure el Sol cada matí.
Hi ha masses senyals que no podem deixar passar,
¿obrirem els ulls quan ja sigui massa tard?
Potser és més una reflexió i no tant un poema, però crec que era necessari donar-li una mica de protagonisme al planeta. Desitjo que passeu una bona entrada d'any, ens veiem demà dia 1 de gener del 2020 amb una nova ressenya a les 13:30 hora espanyola. No deixeu de somiar. (:
ResponderEliminar