PARA ANA (DE TU MUERTO) - Nuria Roca y Juan Del Val

¡Bienvenidos! 

 *Sinopsis del libro sacada de casadellibro: Ana conoció al escritor Carlos Pacheco cuando apenas era una adolescente y con él compartió veinte años. Amoral, apasionado y genial, Carlos fue, para bien y para mal, lo más extraordinario que le ha pasado a Ana. Después de una relación intensa y atormentada, Ana quiere ser normal. Ese objetivo será la verdadera aventura de su vida. ¿Y si una muerte fuera su segunda oportunidad?

Después de ser una de las autoras españolas más vendidas de 2009, Nuria Roca (en colaboración con Juan del Val) se decide para su segunda novela por una historia en la que combina, además de los mejores ingredientes de Los caracoles no saben que son caracoles (sexo, humor y vida cotidiana), una trama llena de sorpresas enla que nada es lo que parece y que se desarrolla entre bambalinas en el mundo editorial. Una novela arrolladora, irresistible y adictiva desde la primera línea.

 *Opinión del libro sin spoilers: Corre de un tema al otro alocadamente, sin pausa alguna. Inverosímil las dos muertes, una detrás de otra. Dentro de la novela hay otro relato (dos de los protagonistas son escritores) y ha sido completamente innecesaria esa parte. La mezcla no no es amena aunque vayan a una velocidad ágil. 

Sexualmente, abierto de una forma inesperada. Un enfoque abierto y acertado, un tanto vulgar a veces y a ratos exitoso. La narración ha sido buena, con unas observaciones bien logradas y un énfasis en la diversidad necesario. 

La portada y el título no logran cautivarte demasiado (al menos a mí), y la contraportada no se queda corta. Lo único que se salva son esa primera y última frase de detrás. 

En cuanto al final, demasiado deprisa por el caos de aventuras por los que pasan los protagonistas. No terminan de digerir un cambio que ya estamos en el siguiente. La revelación final ha sido inesperada, no la he visto a venir. 

No es un libro que volvería a leer ya que tampoco me ha aportado algo más allá del entretenimiento. 

 *Puntuación del libro: 6.5/10

 Si tenéis alguna recomendación literária, no olvidéis dejarla en los comentarios. Hasta pronto.

PERDONA PERÒ VULL CASAR-ME AMB TU - Federico Moccia

Benvinguts!

*Sinopsis del llibre: Tornen els apassionats protagonistes de Perdona si et dic amor¿El seu amor durarà per sempre?La història d'amor entre l'Alex i la Niki segueix amb pas ferm: acaben de tornar a Roma després de passar unes inoblidables vacances plegats i és hora de començar a plantejar-se el futur. Ningú no creu que els vint anys que els separen puguin arribar mai a representar un obstacle entre ells perquè el seu amor sembla estar fet a prova de tot. Però els fils que mouen el destí són imprevisibles i capriciosos, i les coses poden canviar d'un dia per l'altre... La suggeridora, optimista, dolça i captivadora història d'amor que ens va emocionar a Perdona si et dic amor troba la seva continuació a les pàgines d'aquesta inoblidable Perdona però em vull casar amb tu, una novel·la que ens farà creure en el poder de l'amor: l'amor impossible, un amor en majúscules que és capaç de fer-te somiar despert i volar molt lluny.

*Crítica primera part del llibre: https://leoycomento2019.blogspot.com/2020/06/perdona-si-et-dic-amor-federico-moccia.html

*Opinió del llibre sense spoilers: S'ha conjugat perfectament de nou la historia principal i les secundaries. Encara que crec que la principal cada vegada té menys potència. Conserva la visió poètica i les característiques sentimentals que s'agafen entre ficció i realitat.
S'ha profunditzat més en alguns dels personatges secundaris que a l'anterior llibre s'havien deixat apartats, ha sigut molt bona opció. Tot i així, un final massa ràpid per una trama tan mastegada des del començament.

*Opinió del llibre amb spoilers: Com ja he dit, la trama més fluixa ha sigut la de la Nikki i l'Àlex. Personalment, ha guanyat molts de punts el canvi a les vides de la Susanna i la Cristina (dones amics de l'Àlex) després de la separació.
El casament de la Nikki ha sigut realment àgil. Tan al principi com al final. Els que heu llegit el llibre m'entendreu.
El fet de pendre decisions forma part del llibre.
Ara mateix, diria que m'ha agradat més la primera part, però porto la lectura una mica descarrilada desde que va arribar la quarentena.

*Puntuació del llibre: 8/10

Si teniu alguna recomanació literària, recordeu deixar-la als comentaris. Fins aviat.

22 HOMES I UN DESIG - Marta Romagosa

Benvinguts,

*Sinopsis del llibre: 22 relats sobre desitjos masculins. Cada conte porta el nom d'un home. Així, tenim: Carles, Nico, Josep, Àngel, Nacho, Manel, David, Toni, Marc, Èric, Tom, Mikel, Cesc, Pau, Narcís, Víctor, Abel, Manolo, Joan-Lluís, etc. Són contes planers, escrits com per ser dits oralment, gairebé sempre amb una sorpresa argumental final.

Relats intimistes, sobre els desitjos de 22 homes diferents. La versió masculina de TOTS ELS NOMS DEL DESIG, l'exitós recull de relats de Marta Romagosa.

*Opinió del llibre: M'ha agradat molt, fins i tot més que l'anterior. L'he sentit més aprop. Es connecta a la perfecció amb el lector, t'arribes a posar dins de la història i la vius en primera persona; no defrauda. 

Textos breus i profunds. Un final que no esperava i tancat com cal. Recomanat.
9/10

*Ressenya Tots els noms del desig, de Marta Romagosa: https://leoycomento2019.blogspot.com/2019/05/tots-els-noms-del-desig-marta-romagosa.html

Fins aviat.

ELS LLIBRES QUE VAN DEVORAR EL MEU PARE - Afonso Cruz

Benvinguts,

*Sinopsis del llibre: Alguna vegada t’has ficat tant dins d’un llibre que has desaparegut?

Vivaldo Bonfim es va perdre dins dels seus llibres favorits. Ara el seu fill Elias té dotze anys i la clau de la biblioteca de l’àtic: es ficarà en tots aquests llibres fascinants per trobar-lo. Descobrirà l’amor, la por, el perill i la màgia de la lectura.

Una invitació a llegir clàssics vibrants, de Stevenson a Dostoievski. Un viatge ple de girs i personatges inquietants i màgics. Un homenatge a la lectura com la millor de les aventures.

*Opinió del llibre: Sincerament, massa enrevessat. Té un rerefons profund, amb veritats que amaga sota metàfores i fets irreals, però és l'única cosa que es salva de la novel·la personalment. La història del protagonista se m'ha fet pasada per complert i el fet d'afegir-n'hi de secundaris no ha millorat el contingut.

Després de la intriga del títol i la portada, bona elecció de presentació, esperava un argument més semblant a la pel·lícula "Corazón de tinta".

He arribat fins al final perquè tenia poques pàgines i volia veure si en podia exprimir alguna cosa més, però res; molt fluix.
4/10

Fins aviat.

HARRY POTTER I L'ORDRE DEL FÈNIX (5) - J. K. Rowling

Benvinguts!

*Sinopsis del llibre: En Harry Potter és a punt de començar el cinqué curs a l'Escola de Màgia i Bruixeria de Hogwarts. Com cada any, té moltes ganes de reprendre les classes per tornar a trobarse amb en Ron i l'Hermione. A més a més, aquesta vegada en harry està més impacient qeu mai, perquè els seus amics no li han dit ni ase ni bèstia en tot l'estiu. Però, uns dies abans d'agafar el tren cap a Hogwarts, en Harry es veu obligat a practicar un encateri prohibit per defensar-se d'uns dementors que l'ataquen al mig del carrer. La seva infracció és castigada de manera contundent. Abans de començar el curs, rep una carta del Ministeri de la Mágia en què se li notifica que ha estat expulsat de l'escola de Hogwars.

*Opinió del llibre sense spoilers: Cinquè llibre acabat. Potser és pel fet d'haver vist les pel·lícules, però cada vegada em costa més arribar al final. És cert que als llibres hi busques detall, profunditzar amb trames i personatges i trobar escenes que no s'inclouen a les pel·lícules per falta de temps, però crec que han volgut especificar-ho tot tant, que s'acaba fent fins i tot pesat.
D'altre banda sí que és interessant llegir coses que no havien explicat, encara que a estones lluita per destacar i no acabo de saber si ho aconsegueix.

*Puntuació del llibre: 7/10 (Tens abaix una segona crítica més detallada i amb spoilers)

*Opinió del llibre amb spoilers: S'aconsegueix profunditzar de manera astronòmica en la casa del Sírius i no tant amb l'hipògrif que va criar el Hagrid.

També me n'he adonat de que el Dobby apareix molt més als llibres que a les pel·lícules. A la lectura té el protagonisme que es mereix i veus com mai deixa de fer costat al Potter. Tot i així, l'anterior llibre tenia molt més presencial la trama dels elfs. Agraeixo que s'hagi baixat la intensitat.

Si a les pel·lícules és horrorosa la trama de la professora Umbridge, al llibre continua sent d'un nivell superior. Un personatge odios, sense ànima, malèfic. Tot i així, torno a repetir que té un final massa poc treballat. Una derrota massa fàcil per a una figura tan dura.

Pensava que era cosa de la pel·lícula que la relació entre el Potter i la Xo anés a velocitat de la llum, però pel que he llegit, tampoc em sorprenc. Així mateix com l'Exèrcit del Dumbledore. No aconsegueixen profunditzar massa i fent que sigui interessant a la vegada.

L'univers del Harry escaseja de trames romàntiques, tot i així dona un gran protagonisme als sentiments que té cada personatge.

El tema dels gegants entre el Hagrid i Madame Maxime s'hauria pogut suprimir perfectament, o si més no, resumir-ho. És una altre història sense fi. Per no parlar del Grep, el gegant germanastre del Hagrid o els exàmens finals dels alumnes a l'escola. Crec que a vegades volen posar masses novetats alhora per destacar i sorprendre gratament al lector, i l'única cosa que aconsegueixen és que s'enredi la trama i es perdi l'emoció.

S'emporta el moment preferit del llibre, la escena del Harry i els seus amics a la visita a l'hospital per veure com està el pare del Ron Weasley després de l'atac que rep. La trobada amb el professor Decors ha sigut fins i tot divertida. La sorpresa me l'he emportat amb la bona descripció de l'escena quan el Harry, el Ron i l'Hermione troben el Neville a l'hospital visitant a la seva àvia i als seus pares. Així també com la profundització del final del llibre, quan el Dumbledore li explica la profecia massa detingudament amb un anàlisis complert sobre la seva vida i comparant-la amb la del Neville.

Al menys, al llibre si que me n'he enterat quan han matat el Black, a la pel·lícula no me'n vaig ni adonar tot i que va ser més emocionant i impactant.

Un cop acabat, em queda una única pregunta: ¿la senyora Weasley sap al final que el Harry va donar diners al Fred i al George per obrir la botiga? Potser ho esbrino més endavant.

Fins aviat.