5 POEMARIS QUE HE LLEGIT (1)

1- ALTRES SEMIDEUS

de Anna Gual

*Sinopsis: Altres semideus estira la paraula cap a una lluminositat inquieta. Als seus versos la fortalesa de l’ésser trontolla i floreix des del romanent de tot allò que s’escapa.

*Opinió: Sovint escolleixo poesia com a font de lectura però no comparteixo amb vosaltres tot el que arribo a llegir. Altres Semideus crec que trepitja fort, és assequible com a preu de venta al públic (13€) i a més, té un vocabulari amb el que no t'has de trencar el cap per desxifrar segons què. I que consti que amb això no dic que sigui simple.

Personalment, m'ha agradat molt la manera en la que estan escrits tots els texts i és un poemari que recomanaria.

2- MIQUEL MARTÍ I POL - PENSAMENTS

traduït per Xevi Planes

*Resum: El poeta Miquel Martí i Pol (1929-2003) no es considerava un filòsof, però la seva poesia és plena de sentències morals i filosòfiques. Admetia que un dels seus plaers era lliurar-se a pensar i confessava no entendre la vida sense una reflexió profunda sobre els aspectes essencials que la caracteritzen. No és gens estrany, doncs, que la seva poesia contingui una fluïda destil·lació de pensament i que bona part del nombrosos lectors que s'han acostat a la seva obra ho hagin fet per trobar-hi, també, el consol de la filosofia. Pensaments és una antologia d'aforismes i pensaments breus triada per Xevi Planas del conjunt de l'obra literària de Miquel Martí i Pol. Vol ser una eina útil en dues direccions: per a aquelles persones que vulguin saber què pensava el poeta sobre la vida i els problemes de l'existència, i útil, sobretot, pels qui necessiten l'escalf de la paraula justa, la invitació a la reflexió i la claredat de pensament per poder encarar les realitats i misteris de la pròpia existència: la vida i la mort, l'amistat i l'amor, la derrota del pas del temps... tot allò, en definitiva, que preocupa l'ésser humà.

*Opinió: Petites dosis en bona qualitat. Aquest recull de pensaments breus conté una gran variació de temes molt ben escollits i amb els que sentir-se identificat.

3- SUMARI ASTRAL I ALTRES POEMES

de Joan Brossa

*Detalls sobre l'autor: Joan Brossa (1919-1998) va escriure poesia en estrofes tradicionals, poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses, teatre i guions de cinema; també va experimentar en poesia visual, objectes, instal·lacions i poemes corporis. Encara que la seva intensa activitat creativa va començar als anys quaranta, el reconeixement com una figura cabdal de la literatura contemporània no li va arribar fins a la publicació, el 1970, de Poesia rasa, un aplec de llibres inèdits del període 1945-1959.

*Opinió: Curt i directe. Recomenat.

4- EL COS DE LLI

de Joan Asensi

*Detalls de l'autor: Joan Asensi va néixer a Pallejà el 1934 i es va traslladar de molt jove a Molins de Rei. Té publicats tres llibres de poemes.Martí Noy va néixer a Barcelona l'any 1974, però actualment viu a Badalona. És poeta i arquitecte.

Francesca Pujol va néixer a Palma de Mallorca el 1974. Ha obtingut diversos premis literaris.

*Opinió del llibre: Sincerament? Està bé però massa despesa de paper per a tant poca cosa.

M'han sobrat les il·lustracions.

5- AL REVÉS DEL TAPÍS

de Laia Prat

-Obra guanyadora del XXI Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada 2015.

*Opinió: Crec que centrar el llibre en una temàtica en concret ha afluixat el contingut. Malgrat tot, text precís amb paraules detelladament escollides. 

Fins aviat. 

REGALIMANT TINTA ENTRE TU I JO - Albert Carol Bruguera (+Entrevista)

Benvinguts;

*Sinopsis: El poemari que teniu a les mans és un tractat d'amor minimalista. Un centenar de poemes breus nascuts de la lectura atenta, posats a reposar entre cor i estómac, i tornats al paper per ser llegits. Quan l'amor esdevé llibre i el cos pot ser llegit, el lector no pot fer altra cosa que buscar un lloc còmode, un espai íntim, i iniciar la lectura duna obra suggeridora i despullada.

*Opinió: M'havien parlat molt bé d'aquest poemari i tenia moltes ganes de llegir-lo. Crec que té un molt bon encaix de textos i connectes força amb l'autor; no m'ha decebut gens. Podria dir-se'n un text calculat, i després del que m'ha explicat Carol, més del que jo pensava.
Estic molt contenta de dir-vos que he pogut parlar amb l'autor i m'ha aclarit un parell de dubtes que tenia. És la primera vegada que m'involucro més del compte i faig un petit qüestionari. Tenia moltes ganes de fer preguntes però sincerament, no volia fer-ne més del compte. Tot i així, creo que triat unes preguntes força adequades de cares a la que espero que sigui la vostra propera lectura si no heu llegit el poemari. Pels demés, també podeu repetir amb informació adicional o simplement gaudir d'aquest petit regal.

*Us deixo a continuació les dos preguntes que he plasmat a l'autor.

-Judith JD: Per què els teus poemes no comencen amb majúscula i tampoc hi ha títols als diferents escrits?
-Albert Carol Bruguera: Volia fer un recull que es pogués llegir com a poema unitari. Els títols i les parts fragmentaven i no ho volia. Les minúscules també juguen aquest paper i son homenatge a Francesc Garriga i altres poetes que també ho fan. Sense majúscules no hi ha paraules que resalten sobre les altres.

-JJD: Què és el millor i el pitjor d'haver publicat?
-ACB: Tinc la sort que va ser l'editora qui, després de llegir poemes que penjava a la xarxa, em va proposar el repte de construir un poemari. Hi vaig treballar un any i tot aquest treball de creació és el millor.
Conec el món editorial, he divuit llibreter i ara bibliotecari. Sé perfectament com funciona i les seves nombroses misèries. 35.000 llibres publicats en català cada any fan impossible la visibilitat de tot allò que es publica. Quan publiques, fet que em suposava un gran respecte, has de ser conscient de a qui arribaràs i com. Les petites editorials juguen amb la proximitat i van fent el que poden.
No tinc res que en digui "pitjor". M'ho he pres tot com un regal. I tot el que ha vingut, com ara que tu em preguntis, em sembla meravellós. Que et llegeixin també és el millor!
Crec que per publicar és indispensable tenir una editorial al costat que t'orienti i aconselli, a més d'algunes lectores de confiança. Per publicar alguna cosa decent cal estar ben acompanyat

***

-Fins aquí aquesta petita entrevista que he volgut compartir amb vosaltres. Crec que era necessari; és necessari. El fet de ser precís en els més petits detalls i col·laborar al cent per cent en crear un contingut digne de ser escollit com a punt de lectura, és el que s'ha de fer. Un plaer haver pogut tenir aquesta classe de feedback tant positiu i passar una bona estona amb aquesta petita passió que tinc.

Fins aviat.