*Sinopsis del llibre: Guanyadora del Lambda Literary Award i l’Stonewall Book Award de Narrativa LGTB i del Michael L. Printz Award de Narrativa Juvenil.
L’Aristòtil té quinze anys, és introvertit i està sempre enfadat amb el món. En Dante és un setciències que té una manera molt inusual de mirar-se la vida i les persones. Quan tots dos coincideixen a la piscina del barri, no sembla que tinguin massa en comú. En Dante sap nedar i l’Aristòtil, no. En Dante parla molt, i està molt segur d’ell mateix, i l’Ari dubta tota l’estona i li costa explicar les seves coses. En Dante només pensa en llibres, art i poesia, i l’Ari sempre està donant voltes al record del seu germà, a qui pràcticament no coneix perquè fa anys que és a la presó. Tots dos són mexicans, però en Dante és més aviat blanc i l’Ari té la pell fosca i els cabells negres.
Però quan comencen a quedar i a passar estones junts, descobreixen que els uneix una amistat especial, la mena d’amistat que et canvia la vida i dura per sempre. I és a través d’aquesta amistat que l’Ari i en Dante aprendran les veritats més importants sobre qui són i les persones que volen ser; aprendran a creure en ells mateixos, a fer-se grans i descobriran, junts, els secrets de l’univers.
*Opinió del llibre sense spoilers: Una narrativa fosca, tirant a trista. Un dolor profund constant. En totes les ocasions aconsegueixes desxifrar l'enigma intern dels personatges, tot i aíxi, la negació prolongada dels fets fa que et replantegis força el final que tindràn.
Personalment, aquest llibre carrega massa sentiment melancòlic, si l'he acabat, ha sigut només perquè tenia poques pàgines i la portada m'inspirava una història màgica de veritat. És cert que el final positiu és un pas endavant gegant i m'ha agradat veure l'evolució transcendental, però crec que el batec constant ha sigut desentonat gairebé en tota la trama. No ha sigut un text obert, ni tan sols he obtingut la conexió amb els personatges.
Consegueix definir els fets de manera precisa, pots imaginar-te els escenaris sense cap mena de problema. L'aportació és significativa, hi ha molt de contingut que realment no t'importa res, però després hi ha aquests codis ocults que definitivament, pasen, et transbalsen i et capgiren la vida. És oportú. Un missatge formulat de manera contundent. Se m'ha fet llarg el camí, no el tornaria a llegir ni el recomanaria, però admeto que he arribat a sentir.
*Puntuació del llibre: 4/10
Si teniu alguna recomanació literària, recordeu deixar-la als comentaris. Fins aviat.
